LA VIDA A LA UNIVERSITAT

| 6.1 ESPORT

La pràctica de l'esport és un component important de la vida en la Universitat que s'organitza fonamentalment a través del Servei d'Esports, el qual presta servei actualment a unes 15.000 persones de la Universitat, és a dir, al voltant del 25 per cent dels seus membres. La posada en marxa de les instal·lacions que ja s'estan construint al campus de Tarongers (segon semestre del curs 2002-03) permetrà, d'una banda, alleujar les instal·lacions de Blasco Ibáñez, ja quasi saturades, i, d'altra banda, augmentar la participació fins a acostar-nos a percentatges del 50 per cent.

Així mateix, es realitzaran gestions davant de l'Ajuntament de Burjassot per a facilitar la utilització de les instal·lacions esportives municipals als membres de la comunitat universitària. Aquesta ampliació d'instal·lacions pretenem que s'acompanye de les accions següents:

1. L'oferta d'activitats esportives i competició. Volem mantenir i augmentar l'oferta d'activitats esportives i formatives, i també la competició en els tres nivells: nivell intern, això és, competició entre equips formats en les diferents facultats i escoles; nivell autonòmic, és a dir, competició entre les sis universitats de la comunitat; i, finalment, nivell estatal, amb la participació en els campionats d'Espanya. A més, en aquelles competicions en què el nombre de partits que calga jugar siga insuficient o es tracte de modalitats esportives no incloses en els campionats d'Espanya, el Servei optarà per la competició federada inscrivint l'actual club esportiu "Universitat de València" en les modalitats esportives indicades, la qual cosa ens assegurarà també una inserció social i l'aparició del club "Universitat de València" en la premsa esportiva especialitzada.

2. Programa d'ajudes a esportistes d'alt nivell. Aquest programa s'ha de continuar i incrementar a fi que puguen compaginar l'activitat acadèmica i l'activitat física. Els esportistes que representen la nostra Universitat en el nivell estatal i, a més, aconsegueixen medalles, podran acollir-se a un programa on els facilitarà tutors, matrícula gratuïta en els cursos de lliure opció que organitza el Servei, i una compensació econòmica, que depèn de la subvenció obtinguda del Consell Superior d'Esports.

3. El Servei de medicina esportiva. Actualment, s'està posant en marxa un servei de medicina esportiva dotat d'un metge i un massatgista, que presten un important reforçament i suport als entrenadors i les entrenadores i als esportistes que ens representen. Pretenem reforçar aquesta línia amb la realització d'anàlisis clíniques, proves d'esforç, gabinet dietètic i la implicació de departaments de psicologia esportiva i d'entrenaments específics de la Facultat de Ciències de l'Activitat Física i l'Esport.

4. Vincular pràctica esportiva, docència i investigació. Actualment, l'esport no està present en la Universitat només com a pràctica, sinó també com a docència i investigació. El Servei d'Esports ofereix la possibilitat de realització de pràctiques als estudiants de la Facultat de Ciències de l'Activitat Física i l'Esport donant suports als entrenadors i les entrenadores de les diferents modalitats esportives i acompanyant els equips en la competicions. En definitiva, pretenem que el Servei d'Esports servisca no sols per a la pràctica esportiva sinó siga també un important nucli de formació a través dels cursos de lliure elecció i de les pràctiques dels estudiants i les estudiantes.

| 6.2 TRANSPORTS

La dispersió de les instal·lacions de la Universitat en tres campus i diversos edificis aïllats, i la ubicació d'algun dels seus campus en zones apartades dels nuclis urbans fa necessària l'existència d'un bon sistema de transport públic regular que permeta l'accés a totes les instal·lacions i facilite la comunicació entre els diferents campus, almenys durant els dies lectius. Tot i que ja s'ha realitzat l'extensió del tramvia al campus de Burjassot, és necessari que encara milloren els serveis de transport públic. Ens proposem negociar amb l'Ajuntament de València i els Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana per millorar les condicions d'ús del transport públic per part dels universitaris i les universitàries.

| 6.3 SALUT I SEGURETAT

L'atenció a la salut en l'àmbit d'estudi o de treball és una part important de la qualitat de vida en la Universitat. La Universitat ha de procurar unes condicions de treball segures i saludables per a tot el seu personal, així com per a l'alumnat que assisteix a les seues aules. En aquest sentit, proposem mesures que vagen en el sentit de fer les nostres instal·lacions més saludables i segures. Amb aquesta finalitat es va constituir el Servei de Prevenció de Riscs Laborals, que assumeix funcions en matèria de Seguretat en el Treball i Higiene, Ergonomia i Psicosociologia, Vigilància i Control de la Salut i del qual depenen els Gabinets de Salut Laboral i Escolar. La seua actuació es realitza en coordinació amb el Comitè de Seguretat i Salut. Tanmateix, aquesta és un àrea d'actuació en la qual encara queden coses per fer.

L'actuació del Servei de Prevenció de Riscs Laborals ha estat molt intensa, però donades les característiques i la dimensió de la Universitat de València precisa una atenció constant, una millor dotació de recursos i una extensió de les seues activitats. Perquè volem una Universitat en què totes les persones que hi desenvolupen la seua activitat, puguen exercir-la en condicions òptimes, cal incrementar les mesures de prevenció, estenent-les a aquells nous riscs que comencen a plantejar-se, dotar al Servei de Prevenció de Riscs Laborals de millors mitjans, i augmentar la seua presència als Campus universitaris. Som conscients de la necessitat potenciar els gabinets de Salut laboral dels campus, corregint les deficiències que tenen i ampliant, si calgués, l'horari d'assistència i les prestacions mèdiques que ofereixen. També considerem important incrementar la informació dirigida als treballadors i les treballadores i a l'alumnat sobre les mesures de seguretat que és necessari respectar en cada àmbit, i alhora rebre les seues propostes de millora i actuació.

| 6.4 MEDI AMBIENT

La qualitat de vida en la Universitat no ha d'augmentar a costa d'accions que repercutisquen de forma negativa en el medi ambient, sinó que ha d'incorporar-se com una mostra de qualitat de vida tot tipus d'accions que el protegisquen. Cal tenir en compte les especificitats de cada campus i desenvolupar polítiques de gestió mediambiental de serveis i activitats.

1. Medi ambient i vida en els campus. Comptem amb campus amb diferents característiques i problemàtiques, cosa que fa aconsellable una avaluació per a aconseguir unes bones condicions mediambiental. Dins d'aquesta política és important harmonitzar l'obra dura dels campus amb les zones verdes a fi de crear un mitjà relaxant en espais on passem moltes hores al dia. En aquest sentit, es realitzaran propostes paisatgístiques per a noves construccions i es revisaran les ja existents amb l'objectiu d'aconseguir un ambient d'equilibri tan necessària en la Universitat.

2. Polítiques de gestió mediambiental de serveis i activitats, com són: el control i la seguretat en instal·lacions radioactives i agents biològics, i, en general, les activitats de control de residus i el desenvolupament de procediments i actuacions mediambientals segons la norma ISO 14000 o el reglament europeu vigent; l'arreplegada selectiva de fems, en particular en cafeteries i menjadors, instal·lant contenidors de reciclatge diferenciats i incloent entre les clàusules dels contractes amb les empreses externes l'exigència de realitzar l'arreplegada selectiva. També caldrà estudiar i posar en pràctica plans d'energies renovables i mesures per a economitzar en la despesa energètica i d'aigua, per mitjà de campanyes de conscienciació i la millora de les instal·lacions.

| 6.5 COL·LEGIS MAJORS

La Universitat de València té dos Col·legis Majors propis, el Lluís Vives, amb quasi 50 anys d'existència, les instal·lacions del qual tenen actualment prou deficiències, i el recentment creat Rector Peset. Entre tots dos ofereixen unes 350 places per a estudiants, la qual cosa representa un percentatge poc significatiu respecte al total de la població estudiantil de la Universitat, i unes 75 places per a professors visitants. Encara que aquests xifres no siguen gran, els Col·legis Majors exerceixen un gran paper en la vida de la Universitat. Als seus col·legials i a les seus col·legiales, els proporcionen un àmbit de convivència, participació i estudi que afavoreix la seua formació personal i acadèmica. Per al professorat visitant, és la millor forma de tenir accés ràpid i fluid a la universitat que visiten. Però, a més, les activitats culturals que acullen o produeixen els han convertit en focus d'atenció de la vida universitària en la societat. En particular, el Col·legi Major Rector Peset s'ha convertit, a pesar de la seua curta existència, en una referència ineludible de la Universitat al centre històric. Especialment, volem afavorir que el Col·legi Major Rector Peset puga seguir sent un centre exemplar de convivència, estudi, producció i difusió de cultura.

Com hem dit, les places que s'ofereixen són insuficients. Per tant, caldrà estudiar les demandes a mitjà i llarg termini de places de col·legials i de professors visitants per ajustar l'oferta de la Universitat a aquests demandes futures. D'altra banda, proposem la remodelació integral del Col·legi Major Lluís Vives, el projecte de la qual ja ha estat redactat, per adequar les instal·lacions a les necessitats de qualitat de vida actuals i per recuperar el projecte racionalista concebut originàriament per l'arquitecte Javier Goerlich.