L'ACTIVITAT UNIVERSITÀRIA

| 2.1 ELS ESTUDIS I LA DOCÈNCIA

Concebuda la Universitat com l'espai en què es generen i transmeten els coneixements, aquesta tasca ha de contemplar-se sempre des de la perspectiva de l'estudiant o de l'estudianta que els adquireix. Això obliga a efectuar un esforç constant de modificació i adaptació dels mètodes d'ensenyament, de manera que en millore la qualitat, mesurada pel major grau de coneixements i de desenvolupament intel·lectual i de capacitat d'anàlisi crítica aconseguit per l'alumnat.

Per a assolir aquest objectiu de millora de la qualitat, cal treballar en els mètodes d'ensenyament-aprenentatge, incidir en la formació de l'alumnat i del professorat, estudiar estratègies de millora de l'organització docent i avaluar la docència com a mètode de millora en la qualitat. A més, cal tenir en compte la dimensió europea en què la Universitat es troba immersa i en la qual caldria esforçar-se per tenir un paper rellevant.

1. Els mètodes: personalització, pràctiques, modernització i transversalitat. Els sistemes tradicionals d'ensenyament han d'anar substituint-se per una atenció personalitzada que insistisca en els aspectes pràctics de l'ensenyament en tots els cicles i que, a més, aprofite els recursos que proporcionen les tecnologies de la informació, com desenvoluparem seguidament. Preveiem buscar fons específics per a una millora en les pràctiques (de camp, d'empresa, etc.) i integrar-les millor amb la docència teòrica. D'acord amb les tendències actuals en la investigació pedagògica, posarem els mitjans per a afavorir la transversalitat promovent iniciatives com ara l'establiment de titulacions mixtes que comprenguen coneixements propis de distintes titulacions universitàries.

2. Les tecnologies de la informació i de la comunicació. Com hem dit, una eina essencial en la millora de la qualitat i els mètodes d'ensenyament són les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). L'existència d'una xarxa de comunicacions universal permet acostar continguts i mètodes a qualsevol part del món, la qual cosa tindrà un impacte extraordinari sobre el futur de la Universitat. Cal, doncs, estimular l'ús de les TIC en l'ensenyament, aprofitant les possibilitats que oferta la Xarxa i per això proposem: la generació de materials didàctics accessibles per xarxa, potenciar l'ensenyament a distància de cursos de formació o postgrau que la Universitat de València oferirà a la societat en general, avançar cap a la constitució d'un "Campus Virtual" de la Universitat de València, i cooperar amb altres universitats a fi d'intercanviar experiències en l'ús de les TIC en l'ensenyament i desenvolupar activitats conjuntes.

3. L'organització docent és una peça clau per a l'ensenyament. Per a millorar-la, cal adequar l'oferta docent de la Universitat a les noves demandes de la societat i a les necessitats dels alumnes. Per aquesta raó considerem important l'establiment d'un mapa de titulacions oficials i/o pròpies que es podrien impartir en la Universitat de València en un futur pròxim, de manera que puguen planificar-se adequadament les actuacions en matèria de professorat i infrastructures. Addicionalment, s'estudiaran mesures per a una distribució més racional dels espais, una disminució progressiva del nombre d'estudiants per grup i una organització dels horaris que puga fomentar la presència dels estudiants en les aules per mitjà de l'oferta de grups o cursos compatibles amb l'activitat laboral.

L'organització docent depèn de manera crucial de la manera com es relacionen àrees de coneixement, departaments, titulacions i centres. Aquesta qüestió, que no ha estat contemplada en la LOU, haurà de ser abordada en la reforma dels Estatuts, assegurant l'autonomia de la Universitat per a proveir-se d'entitats suficientment diverses, flexibles i capaces de responsabilitzar-se d'organitzar i tutelar, amb criteris de qualitat i eficiència, els estudis i la docència. Així mateix, estimularem que els reglaments de règim intern dels departaments especifiquen clarament els procediments d'elecció i organització de la docència.

D'altra banda, es prestarà una especial atenció a l'extensió d'Ontinyent, per a la qual proposem actuacions de millora en docència, equipaments i extensió universitària realitzades en col·laboració amb la Fundació Universitària de la Vall d'Albaida.

4. L'entrada a la universitat. La LOU encomana a les universitats l'establiment dels procediments per a l'admissió de l'alumnat al si dels seus centres. Caldrà, doncs, estudiar els mecanismes i els requisits d'aquesta entrada a fi de facilitar que cada nou estudiant o estudianta puga realitzar els estudis que desitge. D'altra banda, no podem oblidar que un factor important en la incorporació al sistema universitari dels estudiants i les estudiantes és la formació prèvia. En aquest sentit, proposem que els centres organitzen cursos d'adaptació, previs a l'inici dels seus estudis, que servisquen per a pal·liar les possibles deficiències i mancances en la formació. Per últim, la importància de l'ensenyament a través de les tecnologies de la informació i de la comunicació, de què hem parlat ja, fa aconsellable realitzar cursos de formació dirigits a l'alumnat i el professorat a fi de fomentar l'ús d'aquests mètodes en l'ensenyament-aprenentatge i en la comunicació professor(a)-estudiant(a).

5. Millora i avaluació de la docència. La millora de la qualitat demana l'avaluació permanent de l'ensenyament, de manera que puguen apreciar-se els progressos realitzats i esmenar les deficiències que puguen produir-se. És propòsit de la nostra candidatura perfeccionar els mecanismes d'avaluació de la docència, per part de l'alumnat, el professorat i els departaments, i iniciar les accions correctores i de millora que se'n deriven.

6. Lliure opció. Proposem fomentar i controlar la qualitat de les matèries específiques de lliure opció que permeten configurar a cada estudiant el seu currículum i formació integral, i analitzar procediments de preinscripció d'aquestes matèries i de les optatives, de forma que l'oferta de curs acadèmic siga informada a partir de les preferències reals dels estudiants. Cal revisar la normativa de lliure elecció per a corregir els desajusts detectats i afavorir la formació transversal i complementària.

7. Programes de doctorat. Els estudis de doctorat preparen els futurs investigadors i investigadores, i també els universitaris i les universitàries que volen especialitzar-se en un camp de la recerca bàsica o aplicada. En aquest nivell, la universitat té una major autonomia de programació i organització que cal potenciar i aprofitar. Tot amb tot, no podem deixar de notar que, amb els canvis legislatius i socials, el doctorat està perdent part del prestigi que ha tingut durant anys. Restituir el prestigi a aquests programes i fer-los atractius passa per canvis en l'organització dels cursos, fins ara molt limitats al marc dels diferents departaments universitaris. És important potenciar els programes interdisciplinaris i interuniversitaris facilitant-ne l'organització.

8. Cursos de Postgrau. La formació de postgrau no vinculada al doctorat, en canvi, es revaloritza cada vegada més. L'especialització complementària a la formació de primer i segon cicle ha de ser, primordialment, una resposta ràpida i eficaç de la Universitat a demandes concretes de formació per part de la societat més enllà de les titulacions acadèmiques oficials. Considerem positiva aquesta política de cursos de postgrau i creiem que cal donar suport a les iniciatives de qualitat que cobrisquen àrees d'interès social i empresarial, sense deixar de banda altres cursos que tenen un interès indubtable en la formació integral dels postgraduats. A més, des del punt de vista de l'alumnat, caldrà potenciar un sistema de beques que afavorisca la participació en aquest cursos. Des del punt de vista del professorat, convindrà plantejar una integració gradual d'aquesta docència en l'oferta acadèmica dels departaments.

9. La dimensió europea. El 1999 es va produir la declaració de Bolonya, que preveu generar un espai europeu universitari en el qual s'homogeneïtzen les titulacions universitàries en tot Europa. A aquest respecte proposem l'establiment d'un grup de treball que analitze les conseqüències que es derivaran de la posada en pràctica del que estableix la dita declaració en els estudis en la Universitat de València, i establisca les línies d'actuació que hauran de desenvolupar-se per a la implantació d'aquest nou sistema de titulacions.

| 2.2 LA INVESTIGACIÓ

La investigació, juntament amb la docència, és l'objectiu i la raó de ser de la universitat. La recerca és la millor manera d'incrementar i actualitzar coneixements per part del professorat, que podrà així transmetre'ls als alumnes; per això sense una investigació d'alt nivell no es pot aconseguir una docència de qualitat.

La Universitat de València ocupa un lloc destacat en l'Estat espanyol i a la Unió Europea pel que fa a la qualitat i la quantitat d'investigació. En formen part molts equips investigadors que realitzen una recerca que se situa dins del que es denomina excel·lència científica, com mostra el "Segon Informe Europeu en matèria d'indicadors de Ciència i Tecnologia". Aquests equips participen amb èxit a les convocatòries d'institucions governamentals (Unió Europea, CICYT, Generalitat Valenciana, etc.). Tanmateix, les ajudes externes a la Universitat no sempre són equilibrades quant a la distribució per àrees de coneixement ni són suficients, atesa la progressiva reducció dels pressupostos.

Tenint en compte aquesta situació i les previsions de futur, ens plantegem actuacions dirigides al desenvolupament d'una política institucional en matèria d'investigació adequada a les especificitats de totes les àrees d'investigació de la nostra universitat, el reconeixement i el suport tècnic i humà a la investigació, la millora i l'ampliació de les infrastructures i la difusió tant nacional com internacional de la recerca feta al si de la Universitat com a element de prestigi de la institució i d'implicació en el progrés cultural i social. En concret, proposem les accions següents:

1. Desenvolupament d'una política activa en matèria d'investigació, que preste una atenció especial a l'obtenció de finançament públic i privat. Aquesta política haurà de parar esment en les àrees més deficitàries quant a recursos i/o possibilitat d'aconseguir-los. A més, atès el caràcter pluridisciplinar i heterogeni de la nostra Universitat, caldrà promoure programes d'investigació propis que complementen l'àmbit d'aplicació de l'esforç investigador més enllà de les directrius externes en matèria de prioritats. La Universitat ha d'afavorir la investigació en general per pal·liar els desequilibris que es deriven d'una política estatal que potencia les investigacions aplicades sense tenir en compte que sovint parteixen de la investigació bàsica. En aquesta línia, caldrà tenir en compte de manera especial la contribució de les Humanitats.

2. Suport a la investigació i al personal investigador. És important consolidar i ampliar la plantilla de personal tècnic dedicat al suport de la investigació i facilitar, des del Vicerectorat d'Investigació i els serveis que en depenen (com l'Oficina de Transferència dels Resultats de la Investigació), la informació i el suport necessaris per a promoure la participació en els programes específics de finançament de les institucions oficials. És important també facilitar la col·laboració amb altres institucions, molt especialment el CSIC, i amb empreses que puguen contribuir a la recerca a la Universitat o que se'n puguen beneficiar; en aquest camp, plantegem l'establiment de centres mixts d'acord amb les iniciatives dels grups d'investigació de la Universitat. En l'apartat del personal investigador, prestarem una atenció especial a la incorporació d'investigadors o investigadores i becaris o becàries postdoctorals, i a la lluita activa per aconseguir una continuïtat en la seua tasca i/o una incorporació al mercat laboral.

3. Millora i ampliació de les infrastructures de suport a la recerca científica. Caldrà mantenir i millorar les infrastructures necessàries per a la consecució d'una recerca de qualitat. En aquest àmbit, com s'indica més endavant, es prestarà una atenció especial al Servei Central de Suport a la Investigació Experimental i el Servei de Informació Bibliogràfica.

4. Revisió i millora dels programes del Vicerectorat d'Investigació. Aquest Vicerectorat ha consolidat i ampliat un gran nombre de programes que abasten àrees com la formació de personal investigador, l'intercanvi d'investigadors, el manteniment i l'adquisició de material científic o l'organització de congressos, i ha posat en marxa accions tan importants com les Beques "V Segles" o els Projectes Precompetitius, que donen suport als nous equips d'investigació i els preparen per a presentar-se a convocatòries externes a la Universitat. Tanmateix, els canvis a què assistim gairebé cada dia demanen una adaptació constant dels programes i una atenció especial a nous reptes. Es continuarà la política de complementar les ajudes oficials, sobretot allà on s'apliquen d'una manera més restringida. Igualment, serà necessari avançar en l'agilització dels tràmits per a dur endavant els programes. Igualment, serà necessari avançar en l'agilitació dels tràmits per a dur endavant els programes. També proposem un programa propi de beques de col·laboració que permeta als estudiants dels últims cursos iniciar-se en la investigació inserint-se en els grups d'investigació existents.

5. Potenciació dels Instituts Universitaris. En el marc del desenvolupament de la investigació, cal destacar la importància de reforçar la tasca que es duu a terme en el marc dels Instituts Universitaris d'Investigació, que han de rebre finançament a través de programes específics, complementaris del finançament bàsic, sense cap perjudici del finançament i atenció a la investigació dels departaments. Els Instituts representen una gran diversitat de línies de recerca, la qual cosa implica necessitats diferenciades, cosa que no es pot deixar de tenir en compte a l'hora de dur a terme una política investigadora que els potencie i els amplie, sobretot en aquelles àrees deficitàries en aquest aspecte. D'altra banda, Instituts i Centres de Recerca constitueixen un camí complementari per a aconseguir finançament extern i, per tant, cal que la investigació que s'hi desenvolupa siga coneguda en el món de l'empresa i en els organismes oficials, perquè siga utilitzada i aprofitada. Proposem, doncs, incidir en una relació bidireccional que propicie la transferència de la investigació i l'obtenció de recursos. També iniciarem els procediments per a la creació del Parc Científic de la Universitat de València com a lloc de trobada entre els nostres investigadors i investigadores i les empreses.

6. Difusió de la recerca. La recerca feta al si de la Universitat no aconsegueix plenament els seus objectius si no és coneguda dins i fora de la institució. Una recerca rica i de primera línia és sens dubte un element de prestigi i una de les millors vies d'implicació en el progrés cultural i social. La revista Mètode i iniciatives com la Setmana de la Ciència i la Càtedra de Divulgació de la Ciència cobreixen part d'aquest espai, però calen més mitjans de difusió de la tasca investigadora i una major efectivitat en la transmissió de la informació dins d'una política general d'aproximació a la societat.

| 2.3 LA GESTIÓ I L'ORGANITZACIÓ

La Universitat de València precisa una administració moderna i eficient, per a la qual cosa necessita actualitzar l'estructura de gestió. Aquesta actualització ha de tenir com a objectiu prioritari i de qualitat la millora els serveis que presta al seu personal, a l'alumnat i a les altres institucions, així com l'establiment de canals àgils per al flux de la informació, de manera que puguen prendre's decisions en temps real.

Les accions concretes que proposem es basen en tres pilars: descentralització, coordinació i transparència. Aquests principis no han de restringir-se als aspectes purament administratius, sinó que han d'estendre's a la gestió de la docència i de la investigació. La descentralització exigirà, d'altra banda, una àmplia coordinació entre l'administració general de la Universitat i les administracions descentralitzades.

La millora en els procediments de gestió passa, necessàriament, per la participació del personal responsable en la discussió i la definició de les accions a realitzar, i depèn molt fortament de l'estructura orgànica de la Universitat de València. Indubtablement, aquest és un dels aspectes sobre els quals tindrà una influència major la recentment aprovada LOU, i que haurà de ser expressat adequadament en els nous Estatuts de la Universitat de València.

Les propostes que concretem tot seguit s'han de desenvolupar com a part d'un pla de direcció estratègica de la Universitat de València que s'oriente a la millora continuada de la qualitat. L'elaboració d'aquest Pla es posarà en marxa de manera immediata.

1. Actualització de l'estructura de gestió. Considerem que aquesta actualització passa per una descentralització efectiva de la gestió, de molts dels procediments administratius, de la presa de decisions amb la corresponent assumpció de responsabilitats pels òrgans intermedis, i per la posada en joc de sistemes informàtics integrats que canalitzen i permeten un ús eficient de la informació. Per a avançar en aquest procés, es requereix, d'una banda, fixar les funcions que s'atribueixen als campus, als centres, als departaments, instituts i serveis, de manera que els seus responsables assumisquen les corresponents competències i prenguen les decisions oportunes. Però també és necessària la col·laboració efectiva entre els diferents responsables, orgànics i funcionals, a fi de garantir l'eficiència d'aquest sistema descentralitzat. La transparència que volem assolir amb els canvis proposats impliquen disposar dels mitjans tècnics adequats per a transmetre informació, però sobretot un estil de direcció i de gestió obert i participatiu.

2. Redistribució de competències. Els canvis en la gestió requereixen la revisió i actualització de l'estructura de la Gerència i dels Serveis Centrals Administratius per adaptar-los a la present situació de la Universitat de València. Igualment, s'ha de realitzar una reassignació expressa de competències en matèria d'organització de la docència i de gestió acadèmica als centres, sempre en coordinació amb l'administració general universitària.

3. Suport tècnic i formatiu. Els canvis que es proposen exigeixen, a més, el desenvolupament de programes de formació en la gestió per als diferents responsables orgànics o funcionals i la renovació i la integració de les aplicacions informàtiques de gestió administrativa i acadèmica.

4. Distribució del pressupost i inversions. L'administració dels recursos econòmics és un altre dels aspectes en què majors modificacions proposa la LOU. No obstant això, encara que compet al Consell Social l'aprovació del pressupost, és atribució de la Universitat confegir-lo, segons els mecanismes que establisquen els nous estatuts. Per a això, caldrà actualitzar el model d'assignació interna dels recursos a centres, departaments i instituts, estudiant la conveniència d'incrementar les partides vinculades a la consecució d'objectius. A més, s'establiran programes específics que atenguen a necessitats generals d'equipaments docents i manteniment dels mateixos.

5. Negociació d'un nou Pla de Finançament. Aquesta candidatura no pot ignorar les grans mancances per a la nostra Universitat que es deriven de l'aplicació de Pla Plurianual de Finançament del Sistema Universitari Valencià que realitza la Conselleria de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana. Pròxima ja la caducitat de l'esmentat pla és imperativa la negociació d'un de nou que, mantenint l'esperit de consens, tinga en compte adequadament la situació de les universitats valencianes -i en particular la de la Universitat de València- i els assigne un finançament d'acord amb les necessitats a mitjà termini. Aquest nou Pla hauria de complementar-se amb un nou Pla Plurianual d'Inversions que permeta fer front a les necessitats urgents de la nostra Universitat quant a espais docents i a investigació i que s'oriente a la millora continuada de la qualitat en tots els nivells.

| 2.4 LA CULTURA

La Universitat de València té com una de les seues tasques estatutàries la creació i la difusió de cultura. En aquesta tasca, ha aconseguit destacar dins el conjunt de les universitats espanyoles pel nombre i la qualitat de les activitats culturals realitzades i també per la solidesa i la flexibilitat de l'estructura de gestió.

Els anys de commemoració del Cinquè Centenari de la Universitat han estat un període de temps en què aquesta activitat ha estat especialment intensa i ha tingut major repercussió fora de la Universitat per l'eco de les activitats realitzades i per la participació d'entitats, empreses i institucions alienes a la Universitat. Acabada ja la commemoració i amb aquesta el període extraordinari, pretenem que la tasca de creació i difusió de cultura de la Universitat siga igualment intensa i tinga encara major repercussió dins i fora de la institució.

Perquè això siga possible, s'ha de seguir promovent l'activitat cultural de la Universitat des de tots els punts del teixit universitari -els centres, els departaments, els instituts universitaris i els grups i les organitzacions d'estudiants- i, especialment, des del Vicerectorat de Cultura. Per a aquest fi, comptem amb les aules associades a aquest Vicerectorat (música, cine, teatre i Fòrum de Debats), els Col·legis Majors Rector Peset i Lluís Vives, l'àrea de Conservació del Patrimoni i la Universitat d'Estiu de Gandia, tot això amb el suport tècnic i administratiu del Servei de l'Àrea Cultural. Addicionalment, alguns dels patronats de la Fundació General de la Universitat exerceixen un paper específic en aquesta tasca.

D'acord amb aquests objectius generals, proposem les accions següents:

1. Conservació i promoció social del patrimoni de la Universitat. És el nostre propòsit continuar els programes de conservació, catalogació i difusió del patrimoni de la Universitat. Dins d'aquest context, volem consolidar l'edifici de la Nau com una porta de la Universitat oberta al conjunt de la societat al centre de la ciutat de València, a través de la qual poder mostrar el que la Universitat té i el que produeix. Per a això considerem important obrir de forma permanent la llibreria, convertint-la sobretot en un punt d'informació i venda del catàleg de publicacions de la nostra Universitat, així com de la xarxa d'editorials i serveis de publicacions universitaris. També pretenem continuar i ampliar el programa d'exposicions de producció pròpia basades en els fons patrimonials de la Universitat i el d'exposicions basades en treballs d'investigació realitzats per membres de la comunitat universitària.

2. Impuls a les activitats culturals. Pretenem impulsar les activitats desenvolupades per les aules culturals en els espais de la Universitat i donar suport a les activitats produïdes pels col·legis majors, els centres i els serveis. D'altra banda, avançarem en la consolidació de l'activitat permanent de la Universitat d'Estiu de Gandia, segons el que s'estableix en el conveni firmat amb l'Ajuntament de Gandia al novembre del 2000.

3. Difusió de les activitats culturals de la Universitat. És el nostre desig que entrar en la Universitat de València a través de La Nau es convertisca en un hàbit de la ciutadania valenciana i en un objectiu dels qui visiten la ciutat. Però no podem limitar-nos a això i proposem: establir un programa sistemàtic de difusió de les exposicions de producció pròpia en altres ciutats, a través d'Universitats i Museus, i desenvolupar, a partir de l'actual pàgina web de l'Àrea de cultura, un espai virtual d'exposició del patrimoni de la Universitat de València i de la seua producció cultural, tant en l'àmbit de les arts com en el de les humanitats i les ciències.

| 2.5 LA PLANIFICACIÓ LINGÜÍSTICA

La Universitat de València és probablement la universitat més compromesa amb la defensa activa de la llengua i la cultura del nostre poble. Durant anys, a través sobretot del Servei de Normalització Lingüística, ha dut a terme accions intenses i noves en l'àmbit de la normalització. Tanmateix, queda molt per fer. Creiem que ha acabat ja una etapa on les prioritats eren la formació i les campanyes de promoció de l'ús. S'ha d'actuar en la línia de respectar els drets lingüístics dels estaments universitaris, alhora que s'aconsegueix motivar tota la comunitat universitària -estudiants, professorat i personal d'administració- a saber utilitzar i utilitzar de fet el valencià com a vehicle de comunicació normal. D'aquesta manera podem oferir un model de coherència ideològica i d'actuació a la societat i podem mostrar-nos com el punt de referència fonamental en qüestió de llengua, sempre des del rigor científic i el compromís cívic.

És per tot això que apostem per una política lingüística que, sense deixar de banda altres àrees d'actuació (formació, suport a l'ús a través de terminòlegs, traductors i correctors, promoció general de l'ús), se centre sobretot en l'increment de la docència en valencià, a través d'una Organització Acadèmica i una política de professorat adequades.

En sintonia amb aquestes idees, proposem dues grans línies d'actuació preferent:

1. Increment de la docència en valencià, a través de la formulació d'actuacions que, partint d'un estudi i una anàlisi de la situació actual, tinguen com a objectiu general un increment progressiu de la docència en valencià fins abastar, com a mínim, les assignatures troncals i obligatòries de les llicenciatures. Aquestes actuacions, que seran un dels eixos centrals del Pla de Política Lingüística, seran elaborades per una comissió vinculada al Vicerectorat d'Ordenació Acadèmica. Posteriorment, seran proposats als centres i els departaments a fi d'elaborar l'oferta de cursos de cada any i seran avaluats per tal de comprovar els problemes que puguen sorgir i reorientar les estratègies poc efectives. Caldrà també incentivar la formació i el reciclatge del professorat i l'alumnat pel que fa a la llengua general i als llenguatges d'especialitat.

2. Promoció de l'ús del valencià tant en la docència com en la gestió, amb la continuació i l'ampliació de les polítiques que faciliten la docència en valencià, com són la publicació de manuals i materials didàctics en català, la informació sobre bibliografia i altres recursos, sobretot informàtics, útils per a l'ensenyament i la recerca en la nostra llengua. D'altra banda, es farà efectiu l'ús del valencià en tota la documentació que elabore i tramite el sistema administratiu de la Universitat de València i es promourà la difusió generalitzada dels mitjans (humans, tècnics i sobretot informàtics) per a millorar la qualitat del model de llengua que s'hi utilitza.